Carregant dades i gràfics…

Recollida Selectiva a Catalunya

Visió general

El despertar d'un país que vol canviar

A mitjan anys 2000, Catalunya va iniciar un camí que, en aquell moment, semblava més una aspiració que una realitat: transformar la manera com gestionava els seus residus. La recollida selectiva, que tot just representava una quarta part del total, era vista com un gest minoritari, gairebé testimonial. Però, amb el pas dels anys, aquell petit gest va anar creixent fins a convertir-se en un hàbit consolidat que avui ja s'acosta al 50 %.

En aquesta visualització s'analitzen dades que comencen el 2006 i s'estenen fins al 2021, quinze anys en què les quatre províncies catalanes van experimentar una metamorfosi silenciosa però profunda. El que abans era una pràctica residual es va convertir en un compromís col·lectiu.

Utilitza els controls per canviar l'any, el tipus de visualització i filtrar per província. Els tres valors comarcals més alts es destaquen amb etiquetes externes.

Observa com evoluciona el volum de residus i la proporció de recollida selectiva al llarg dels anys. Pots filtrar per província per veure les diferències territorials.

Un territori que creix i es reequilibra

Aquest canvi d'hàbit no va arribar sol. Durant aquests quinze anys, la població catalana va créixer de manera irregular, amb pujades i baixades que reflectien moviments migratoris, canvis econòmics i transformacions socials. Malgrat aquest augment d'habitants, la generació de residus no va créixer al mateix ritme. De fet, en alguns moments fins i tot va disminuir lleugerament.

Això només s'explica per un canvi de mentalitat: més consciència ambiental, més polítiques públiques i més ciutadans disposats a reduir, reutilitzar i reciclar.

Explora l'evolució de la població per província i comarca des del 2006 fins al 2021.

Selecciona una província per veure la seva evolució demogràfica.

El salt del reciclatge

El percentatge de reciclatge va créixer de manera notable, però no de forma uniforme. Algunes comarques van avançar amb pas ferm, reduint residus i incrementant la recollida selectiva, mentre que d'altres van progressar més lentament. El mapa del reciclatge català es va anar tenyint de matisos, mostrant que el camí cap a la sostenibilitat no és lineal ni homogeni.

Encara hi ha zones amb marge de millora, però la tendència general és clara: el reciclatge ha deixat de ser una excepció per convertir-se en un hàbit estès.

Consulta les dades geogràfiques per any, província i mètrica. El color de la bombolla indica la població mentre que el diàmetre indica el valor de la mètrica. Esbrina quina comarca té el valor més alt i compara-ho amb les comarques del seu voltant. Observa com canvia la mida de les bombolles en canviar l'any.

Cada bombolla es posiciona segons les coordenades de la comarca. Passa el ratolí per sobre per veure detalls.

Pots fer zoom amb els botons o amb la roda del ratolí, i arrossegar el mapa per moure't.

Font: Idescat

Millores sostingudes

El ritme constant d'una transformació

Quan observem l'evolució de la recollida selectiva al llarg dels anys, hi descobrim un patró persistent: un creixement sostingut, lent però ferm. A cada província, la quantitat de residus recollits de forma selectiva per habitant i per dia ha anat augmentant, mentre que el rebuig (aquell residu que no es pot aprofitar) ha anat retrocedint

Aquest moviment no és casual. Reflecteix un canvi d'hàbits, una millor implantació dels sistemes de recollida i una ciutadania que, progressivament, ha fet seu el compromís ambiental.

Visualitza l'evolució anual i filtra per província per comparar ritmes de millora.

L'augment sostingut de la recollida selectiva per habitant evidencia una millor separació en origen i una major eficiència del sistema de recollida.

Segueix l'evolució del rebuig per habitant i dia, un bon indicador de la reducció de residus no separats.

La tendència descendent del rebuig confirma que cada cop més fraccions són gestionades de manera separada.

Consulta l'evolució del percentatge de recollida selectiva agregat per província o per al conjunt del territori.

Quan la fracció selectiva supera el 50 %, el sistema es consolida i s'acosta als estàndards europeus de bones pràctiques.

Patrons demogràfics

Quan la demografia també explica la història

La història del reciclatge a Catalunya no es pot entendre sense mirar la seva població. Durant aquests quinze anys, el país s'ha anat envellint. Els més joves (els menors de 15 anys) van guanyar pes fins al 2017, però després aquest grup va començar a retrocedir. Els joves de 16 a 24 anys van seguir el camí invers: van disminuir fins al 2017 i després van repuntar. El grup de 25 a 44 anys, en canvi, va anar perdent pes de manera continuada, mentre que els majors de 44 anys creixien.

Visualitza la distribució de la població per rang d'edats i per sexe.

La piràmide de població mostra l'estructura d'edats i les diferències de gènere que influeixen en els hàbits de consum i separació de residus.

El banc de peixos

Les piràmides de població expliquen aquesta història visualment, però per saber si és un fenomen general o local cal mirar més enllà: cal observar com es mouen les comarques en els diagrames de bombolles.

Quan analitzem aquests moviments, descobrim un punt d'inflexió al voltant del 2017. És llavors quan moltes comarques canvien el sentit del seu desplaçament lateral. Però el més revelador és el moviment vertical: les bombolles petites (les comarques menys poblades) es mouen més ràpid.

Com una bancada de peixos petits que reacciona amb agilitat, aquests territoris adopten els canvis amb més velocitat que les zones més poblades. El grup de 46 a 64 anys mostra un moviment oblic ascendent, símbol d'un reciclatge que progressa. En canvi, el grup de 25 a 44 anys es desplaça cap a l'esquerra, reflectint la seva pèrdua de pes demogràfic.

Els patrons demogràfics influeixen directament en el comportament de separació de residus..

Rang 0-15 anys: La presència de nens i adolescents pot influir en els hàbits familiars de separació.

Rang 16-24 anys: Els joves adults mostren dinàmiques de consum i separació específiques.

Rang 25-44 anys: Els adults en edat laboral representen la major part de la població activa.

Rang 45-64 anys: Els adults madurs solen tenir hàbits més consolidats de separació.

Rang 64+ anys: Una major presència de població gran pot associar-se a dinàmiques específiques de consum i separació.

Pressió territorial

Quan el territori marca el ritme

La densitat de població i l'extensió territorial condicionen profundament la manera com es gestionen els residus. Quan eliminem els valors atípics i observem les tendències generals, veiem dues històries paral·leles: una lleugera reducció inicial en la generació de residus, seguida d'un petit repunt, i una millora sostinguda en la recollida selectiva.

Aquestes gràfiques revelen que el canvi no és simultani. Algunes comarques s'activen abans, d'altres després, i cadascuna ho fa amb una intensitat pròpia. La recollida selectiva, especialment, mostra un progrés desigual però imparable.

Observa la relació entre densitat de població i residus per habitant i dia.

Els entorns més densos poden presentar més generació concentrada, però també majors oportunitats d'eficiència en la recollida porta a porta i en la proximitat als punts de recollida.

Qui avança primer?

Quan comparem comarques, descobrim que no totes es mouen al mateix ritme. Algunes lideren la reducció de residus o l'augment del reciclatge, mentre que d'altres avancen amb més prudència. Aquestes diferències no són aleatòries: responen a la densitat, a la logística, a la disponibilitat de recursos i fins i tot a la cultura local.

Analitzar aquests rànquings permet entendre on cal reforçar rutes, redistribuir contenidors o ajustar freqüències de servei. El territori parla, i la gestió dels residus ha d'aprendre a escoltar-lo.

Identifica les comarques amb més rebuig per habitant i dia per prioritzar intervencions.

Les diferències territorials assenyalen on la prevenció i la sensibilització poden tenir més impacte.

Consulta quines comarques lideren la recollida selectiva per habitant i dia.

Les bones pràctiques sovint es concentren en comarques amb models de recollida adaptats i participació ciutadana elevada.

Comparatives territorials

Mirades creuades: què ens diu cada província?

Quan comparem comarques i províncies, descobrim que la realitat és diversa i rica en matisos. Les comarques petites, amb menys població, sovint reaccionen més ràpidament als canvis: la implantació de la recollida selectiva és més àgil, els resultats són més visibles i els canvis d'hàbit es consoliden abans. En canvi, en territoris més poblats, els processos són més lents i graduals.

A escala provincial, s'observen patrons similars. Però cal tenir en compte factors externs: el teixit empresarial, les condicions econòmiques, la capacitat d'inversió o les sancions associades.

Segre (2026). L'Albagés inicia la recollida d'escombraries amb IA per analitzar què tiren els veïns. Segre, 9 gener. Disponible a: www.segre.com (Consulta: 9 gener 2026).

Les diferències entre províncies reflecteixen realitats territorials diverses i el ritme d'implantació dels models de recollida.

Aquesta comparació territorial no és només un exercici estadístic. És una eina per detectar oportunitats, compartir bones pràctiques i dissenyar polítiques públiques més ajustades a la realitat de cada lloc. Perquè, al cap i a la fi, la sostenibilitat és un camí compartit, però no totes les comarques progressen de la mateixa manera.

Els diagrames de caixa mostren la distribució dels valors per cada província amb mediana, quartils i valors atípics. El control d'any només està actiu per als valors temporals.